Els gegants acabats de rebatejar com a Ramon Berenguer VI i Peronella d’Aragó
Fotografia on apareixen "el militar" i "el mossèn"
Portada del conte infantil "El follet Verdet i els gegants de CardedeuQuan a principis de juny contacten els de l’Ajuntament de l’Ametlla per convidar-nos
a la Festa Major, en diumenge, al mati, bffff......
Se’m va ocórrer la excusa que no teníem transport de gegants, per que l’enganxall
del remolc estaria de vacances i es clar, hauríem de llogar un transport pels
gegants.
“Passeu pressupost”. Cullò, que aquesta gent volen que hi anem, si o si.
Consulta a la Colla i, mal que be, encara hi ha prou efectius per quedar mínimament
be.
Passo pressupost ........i l’aproven !!!!
Res, doncs. Diumenge al mati, amb el Gasullmobil i plovent, ens trobem a can
Xicola el cos expedicionari format per: Juncà-Cabot, Gasull i floretes, Patatons
secció masculina, Pep-Assumpta, Tornabell, Pujadas ( vaig tard, ja us empaitaré a
l’Ametlla. Un clàssic), Laura i canalla.
I cap a l’Ametlla amb la il·lusió de que no marxés la pluja i, després d’esmorzar,
tornar cap a casa.
A l’Ametlla no hi plovia.
Que, quantes Colles som?
Només vosaltres !!!!! glups.
Ens acompanyen a descarregar els gegants a una placeta que hi ha una mica
abans de l’església. I allà els deixem, sols com uns mussols.
Els carrers, deserts, ni una ànima. Be, si, una si, la senyora que anava a buscar el
tortell a la pastisseria.
On es l’esmorzar?
A dins del local dels avis.
Primera benaurança: Benaurats els descreguts amb gana perquè no
s’acabaran el que hi ha a taula.
Taula amb embotits, pastes, material de sandwitchos, sucs, sobrassada,
croissantets, pernilet..........una aparició.
Mira, la cercavila serà de pena, però l’esmorzar, de moment, ja cobreix les
expectatives.
Esmorzem amb tota la calma del mon ( teníem dues hores abans no comencés la
cercavila). Tertúlia política, algun patxaran i a quarts de dotze,,,,,,a buscar els
gegants.
Tot això, amenitzat per un grup de jazz que assajàvem per a una actuació.
- “Per on passarà la cercavila?”
- De davant de l’església, que es on estan plantats els gegants fins on heu
esmorzat”
Ras i curt: la carretera que puja a Puiggraciós, de baixada i, en línia recta, potser
300 mts.
Anant xino xano cap al lloc de la plantada, els carrers, buits. Ningú pels carrers (
serà ben trista aquesta cercavila. Però com que hem esmorzar be, doncs mira....)
Gralles, caixes i dos portadors mes IVA. Be, total, per lo que hem de fer, ja n’hi ha
prou.
Parlem entre nos si mirem d’allargar la cercavila una mica, ballant sovint, anar fent
paradetes. Mes que res, per no acabar la cercavila en 14 minuts.
I així ho fem. Comencem a enfaixar-nos i.....comença el miracle. La segona
benaurança del dia: Benaurats els descreguts en la soledat perquè els hi
sortirà gent de sota les pedres.
Les gralles comencen a escalfar. Sonen les caixes i, poc a poc, comença a venir
papes i mames amb criatures menudes.
Una parella, ara dues mes, ara uns avis amb els nets. Tres parelles mes........
Quan fem el ball d’escalfament per començar la cercavila, potser hi havia 50/60
persones. I anaven venint mes.
“Calla que això encara s’animarà !!!!”
Engeguem la cercavila i, mes de 100 persones darrera els músics. I Protecció Civil:
una moto, una bicicleta, un vehicle davant de la cercavila i un altre , darrera. I una
ambulància ( que s’han pensat que som, els de Cardedeu?)
En aquest punt es on trobem a faltar la Mercè i els capgrossos !!!!!
La gent fent-se fotos amb els gegants. Ara per davant, ara per darrera, ara ballant,
ara quiets...... A tot això, ha sortit el sol i llueix un dia la mar de bonico.
Potser 200 persones, ja, darrera els gegants i als costats i aplaudint. I venga polca
d’Ós. I la gent, afegint-se a ballar-la. I caloreta dins dels gegants. I allargant la
cercavila per quedar mínimament be.
Els grallers David i Oriol, deixant-se literalment els llavis. Les caixes Anna, Eloi,
Marçal i l’Esteve, el del bombo, fent soroll, fent ambient.
Arribem al lloc on havíem esmorzat i ens demanen que passem a un pati del
darrera, fem una balladeta i apasiau.
Entesos. Descansem dos minuts a la ombra. Allò que el Patatons va anunciar
encertadament com a Photo-Call.
I venga famílies amb els menuts a fer-se fotos amb els gegants. Ara, potser, mes de
200 persones, ja.
En aquest punt decidim que, l’any que ve, voldrem tornar a l’Ametlla.
Ho xerrem amb el tècnic i li proposem que vindríem de franc. Allò que se’n diu “ fer
un Vilalba”. Ens diu que d’acord, però que no cal ser tant miserables. Que per 250€,
no els hi ve d’aquí !!!!!
“Per tant, sereu Cardedeu i una altra Colla convidada”.
Collonut , doncs. Carreguem gegants i passem al pati de darrere per fer la ultima
ballaruca i marxar cap a casa.
Tercera benaurança del dia: Benaurats els descreguts amb gana , per
que si no han rebentat amb l’esmorzar, rebentaran ara: en el pati del darrera hi
ha el conjunt de jazz ( professors de la escola de musica de l’Ametlla), disposat a
amenitzar un “super-vermut popular” a base de musclos, encenalls de pernil,
gambes amb suc, croquetes, patates fregides (no xips), bunyols, etc, etc, , etc.
La cara de l’Oriol es de les que no s’obliden.
La conclusió es que la Vida es generosa amb els geganters.
A tot això, el Pep Vives, desfermat, convidant a ballar per enèsima vegada la polca
d’Ós i.......els musics de la Colla que pugen a l’escenari i comencen a tocar la polca
amb l’acompanyament de la banda de jazz !!!!!. Mira que he ballat vegades amb la
geganta, eh?, però amb una banda de jazz, MAI !!!!.
Varies consideracions: últimament, les sortides geganteres comencen a ser allò de
d’anar a Ikea a buscar un penja-roba i sortir amb quaranta coses que no tenies
previstes : Quan no s’acaben a la platja foten-se gin-tònics, s’acaben amb una
banda de jazz i foten-se un vermut de collons.
El que havia de ser una sortida de Santa Mandra es converteix en una de les
sortides mes agraïdes que hem fet últimament. De forma i manera que, l’any que ve
hi tornarem. Amb gegants i capgrossos i amb mes gent de la Colla.
I tercera consideració, a mode de corol·lari: Malfia de qualsevol sortida amb
mandra, avorrida i sense ganes, per que la Vida et pot fotre una sorpresa en tots els
morros, amb la ma oberta
A tot això, la Peronel.la , sense calces, pero sabeu? Se me’n refot, la veritat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada